Visites
lunes, 29 de agosto de 2011
20:37 | 
Publicadas por
The blue windmill
Ja a passat l’estiu,
si bé per acabar la estació meteorològica encara falta quasi un més, ja es dona
per tancat l’etapa estiuenca. Tothom torna a la seua vida habitual, treball, si
es que en tenen, escola, etc.
Normalment l’època
estiuenca sol estar buida de noticies, els politics, i els famosos estan de
vacances i es limiten a deixar-nos alguna que altra frase, o fotografia, per a recordar-nos
que estan, per a que no els oblidem, però aquest estiu ha sigut diferent, ha
estat ple de noticies i fets de tota classe, des de el final de “Supervivents”
(crec que es diu així), el nou episodi de la crisis financera, la fam de Somàlia,
el Papa, l’anunci de convocatòria d’eleccions, i la ultima amb la reforma de la
Constitució. Altres fets han passat mes desapercebuts per no dir oblidats, Tunísia,
Egipte, inclòs Líbia o Síria, i es que la moda es efímera inclòs per
aquestes coses. Ah, el que ha tornat i en força ha estat el futbol, no sols per
l’inici de la temporada sinó per el dit del impresentable.
La veritat es
que cada un d’aquestos temes, tan del que s’han sentit com dels que no, donen
per a parlar un bon rato, tal vegada més avant ho faça, ara encara estic un poc
gos, aletargat encara per esta calor, per això sols faré un curt passeig per
ells.
De
Supervivents, la veritat es que poc sé, però deus ser molt important quan una cadena de TV, dedica tota la seua
programació a estos personatges, mati vesprada, nit, de dilluns a diumenge, tan
en la cadena principal com en les secundaries. Si important deu ser quan una
cadena que regís la seua programació per audiència fa això, uuuffff, com està
esta societat.
Del nou
episodi de la crisis financera, la veritat és que no se que dir, qui hi ha
darrere de tot això? Qui son eixos “mercats”? Que volen aconseguir? És que de
cas volen fer-se els amos del món? De quin món? De un món arruïnat, desfet i
sense esperança? O de cas voldran després d’enfonsar-nos vindre com a
salvadors?
Por em fa el
dolor i la fam dels pobles; i Somàlia i veïns son els més preocupants hui, però
d’ells els “mercats” no se’n ocupen, ja no els poden traure rés, i no hem sigut
ni tan sols per a enviar-los els “pepinos”,
per a que? millor tirar-los al fem, que donar-los als negres eixos, que igual
després tenen forces per a vindre cap ací.
Ah, però per a
la visita papal, hi ha diners de sobra, amb el que a costat eixe viatge i tot
el teatre aquella gent haguera pogut menjar molt de temps, però no, ens tenien
que salvar l’anima, i ja sabem que val més un anima que mil vides d’eixos
pobres morts de fam.
Per cert, algú
recorda d’alguna visita d’un Cap d’Estat estranger, que li faciliten escenaris
i llocs per a fer els seus mítings? 
La bona
noticia de l’estiu, crec que és que la gent del 15M, segueix d’alguna manera
per aquí, vol dir que era més que el que molts deien, i els politics
desitjaven.
Per a molts la
millor noticia ha sigut l’anunci de convocatòria d’eleccions, la veritat es que
estos ja estaven per a poc i per el que es quedava, tal vegada millor així. I
ara les “Gavines” es freguen les ales i les potes, ha arribat la seva, i encara
que tenien solucions per a tot, després diran que no poden fer res per “l’herència
rebuda”, no heu
no heu sentit
este conte alguna vegada? A mi em pareix recordar-lo...
Y ara, ens
reformen la Constitució, al seu gust, sense preguntar-nos si ens agrada a no,
sense voler saber el que pensem, no ara no els convé, ara ells s’ho guisen, i s’ho
mengen, i nosaltres ho patim..., però ells saben els que ens convé, i no ens volen destorbar.
Però no patiu
que un més després ens diran que volen escoltar-nos, que volen que els donem el
nostre suport, no de veu i al carrer com els del 15M, això no cal, sols que
posem un paperet, el seu, el de cada un
d’ells, per a que després es tornen a oblidar de nosaltres quatre anys, i ells
puguen guisar i menjar-se el que els vinga en gana, i nosaltres a patir les conseqüències
que es el que ens pertoca.
M’havia
oblidat del nostre ex Molt Honorable, que dir?, s’ha quedat sense honor, pero
tan se val, te trages i segur que un bon sou, i segurament, encara que ell ho
negue , més de 900€, més que molts de nosaltres.
En fi, ja
estem de nou per ací, l’estiu s’acaba, la vida continua, esperen i desitgem que
millor per a tots.
jueves, 30 de junio de 2011
10:33 |
Publicadas por
The blue windmill
Mirant les fotografies del que està passant a Grècia,
o més concretament a Atenes, pense que també
podria passar a qualssevol altre país. De fet ja ha passat fa temps a Argentina
i altres països de sud-america.
Molts podran pensar, i de fet ho fan, que es mala
gent, jovenalla en poca gana de feina, de compromís social, anti-sistema, que
protesta per tot i que sols vol desfer, destrossar, arruïnar a una nació, però
res més lluny de la realitat.
Si es fixeu amb les fotos veureu joves i grans,
dones i homes, grossos i flacs, fins i tot un pope (rector), es a dir a
ciutadans de totes les condicions, veureu al poble.
I tot això perquè? Per que estan farts, farts de
ser sempre ells els que paguen els plats trencats.
No el 
miracle, no va ser Aznar, ni ho es Zapatero,
ni ho serà Rajoy, el miracle el farem tots i cadascun de nosaltres, treballant
o patint fam, callats o cridant.
miracle, no va ser Aznar, ni ho es Zapatero,
ni ho serà Rajoy, el miracle el farem tots i cadascun de nosaltres, treballant
o patint fam, callats o cridant.
No es d’extranyar que davant dels moviments
populars actuals, algun polític diga que no permetran que acaben amb el sistema
parlamentari, és clar, de que viuria
ell? Ells s’omplin la boca parlant de la societat, del poble, però el que
realment fan es intentar assegurar-se un
bon sou. Els demés si estan contents millor, sinó que callen o els faren
callar, i quan les coses vagen bé ens diran que el miracle son ells.
Per això veient el que han fet i fan amb els dinersde tots, amb l’esforç de tots, no és d’estranyar que passe el que està passat a Grècia, per que
és el que pot passar a Portugal, Irlanda, Espanya i altres llocs.
Ningú vols carregar-se la democràcia, malgrat que
te els seus defectes, es el millor sistema de govern conegut, volen que
funcione, volen carregar-se a la panda de politics ineptes que per tot arreu
ens han portat on estem.
Estem farts de treballar( quan es pot) i de les
retallades, retallades de sous, de drets, d’ajudes, d’educació, de sanitat, de
... tot.
No, els que criden i lluiten no son mala gent, sols
indignats, sols cabrejats, i amb raó. Ells son i seran el miracle.
martes, 14 de junio de 2011
22:31 |
Publicadas por
The blue windmill
He de reconèixer que quan el 15 M vaig sentir les noticies
parlant del l’acampada a la plaça de la Porta del Sol, i després a altres places, el
primer que vaig pensar era que seria o algun grup antisistema que trencaria quatre faroles, alguns bancs,
etc. I se’n anirien cap a casa. Sinó era un grup manipulat per alguns interessos
electorals, no podia endevinar quins, donat
les dates en que estàvem, i que complit l’objectiu de fer la propaganda
proposta també abandonaria ràpidament.
Rés més lluny del que ha passat.
Quan després del primer intent de desallotjament la
gent va tornar, i quan les acampades anaven escampant-se per tot arreu és quan
vaig començar a interessar-me i a seguir el moviment. Fins i tot m’he acostat
algun moment a la plaça del 15 de Maig, com ací li diuen a la plaça de l’ajuntament.
És més, el twiter ferramenta que fins eixe moment pràcticament no hi havia usat
va ser el mitjà per el que he anat seguint este moviment y tot el que comporta,
així com les propostes que han anat fent-se i aprovant-se .
Con he dit altres vegades este molí que ja porta
donades moltes voltes, i ja fa quasi 50
anys va conèixer aquell famós maig del
68 nascut a Paris, i ací molt apagat per el regim franquista, i li vaig trobar
més ressemblança amb aquell ja antic moviment, que el que s’ha produït darrerament
al món àrab, que anomenem de
Alguna vegada, la ultima no fa molt, he dit per ací que
esta societat i sobretot la jovenalla estava adormida, que passant el que està
passant últimament no podia entendre com la gent estava tan callada, però per
sort sembla que vulga despertar. Algú em
podrà dir que els que han estat i estan
en este moviment son una minoria que no representa un percentatge significant
dintre de la societat, és veritat, però també ho eren els del maig del 68, i no
hi ha cap dubte de que mols dels canvis socials que hi va haver després va ser
degut a ells.
Al menys servirà per a que aquells que manen sàpiguen
que no estem contents, que sí, que tenen molts vots, però no estem contents amb
ells.
Un altra cosa per la que li trobe ressemblança amb
aquell moviment és per les propostes que
fan, m’agraden, com m’agradaven
aquelles, per que sempre he cregut en
Ara quan el moviment del 15 M comença a plegar veles,
per expandir-se diuen, es quan veurem si realment és un moviment, o simplement
a sigut un somni.
La primera prova serà el proper diumenge 19 J, després
vindrà l’estiu, si després la gent continua movent-se, alguna cosa haurà
canviat en la societat, i de segur que
encara que ho dissimulen, encara que amaguen les veritats, encara que envien a
la policia per a fer callar a la gent, encara que es tapen les orelles per no
sentir-nos, sabran que de veres no estem contens amb ells, amb el que fan, en
com ens tracten, encara que semble que no, encara que no ens escolten, ells ens
senten, i sabran que no estem dormits
que sols ho pareixem, però que alguna esperança te esta societat.
martes, 3 de mayo de 2011
20:08 |
Publicadas por
The blue windmill
És veritat que la societat es canviant i cada vegada més de presa, és veritat que molts conceptes han tingut que adequar-se als canvis socials, però tal vegada perquè esta molí tinga ja anys o perquè en certs moments està cansat de pensar que hi ha coses que no arriba a entendre.
Ja fa molts anys quan començava a entendre que era això de la política va ser quan Carillo (PCE), Marchais (PCF) i Belinguer (PCI) van inventar el “Eurocomunisme”, i van trencar d’alguna manera amb la tutela de la URSS i del PCUS.
Anys després Felipe Gonzalez abandonava, també amb molt de soroll el marxisme, tot això ho anava comprenent i assimilant, com el que Fraga defensara la democràcia, costava de tragar però a poc a poc entrava, era la lluita per la supervivència.
Anys després Felipe Gonzalez abandonava, també amb molt de soroll el marxisme, tot això ho anava comprenent i assimilant, com el que Fraga defensara la democràcia, costava de tragar però a poc a poc entrava, era la lluita per la supervivència.
Des de aleshores els partits politics ha anat adaptant i modificant contínuament els seus idearis, no sé si per a treballar millor per a la societat, per a apropar-se més al que la societat pensa, perquè és el que ells pensen, o per necessitat de supervivència. Cada vegada més son mes difícils de diferenciar, i cal fixar-se molt en xicotets detalls per a poder diferenciar-los, sobretot quan parlen d’economia, tal vegada perquè la política econòmica ja no es una assumpte nacional, tal vegada perquè la dicten els bancs y les grans empreses multinacionals.
En costa cada vegada més quan els sent parlar, creure el que diuen, creure que ells creuen en que diuen, es per a mi molt difícil creure a la dreta quan parla de drets humans, de drets socials a la vista del que després fa i dels seus amics. Pitjor ho tinc quan veig quan l’esquerra decreta retalls de salaris, allarguen l’edat de jubilació o dona ajuda a Bancs amb milions de beneficis, i aprova EREs a empreses que els directius tenen sous multimilionaris, quan ara i adés s’omplin la boca parlant dels drets del treballadors i dels drets socials. Em costa d’entendre.
No sé si realment es la societat qui va per davant, si son els politics, o si tots estan una mica ....
Jo sempre intente mirar un poc com diuen entre línies, de vegades entre paraules, inclòs entre lletres, per tal de diferenciar a uns i altres, però tinc que reconèixer que cada vegada em costa més, tant és així que de vegades crec que esta societat està boja, o tal vegada siga jo el boig, i és que cada dia hi ha alguna cosa que em trenca els meus esquemes, ja no em pare a pensar com un polític com Berlusconi pot ser per primer ministre a Italia, ni com Camps pot arrasar ala Comunitat Valenciana, i és que després del que vaig llegir l’altre dia que em va deixar estordit ja tot es possible.
Era el primer de maig i a la premsa es parlava de les manifestacions dels treballadors per tot arreu, vaig voler saber que hi havia passat a altres llocs i em vaig ensopegar amb una foto de la francesa Marine Le Pen (F.N- Extrema dreta) amb una manifestació de treballadors, i vaig llegir i no em creia el que allí posava “ Marine Le Pen: candidata preferida dels obrers”.
Estem bojos o que? No ho entenc.
17:52 |
Publicadas por
The blue windmill
Hui he quedat sorprès al llegir que el nom en clau de Osama Bin Laden a la operació que a conduit a la seva mort era el de “Gerónimo”, perquè de seguida han vingut al meu record moltes de les pel·lícules que aleshores diem de “indios y vaqueros” (hui western) on ens presentaven a un “Gerònimo” sanguinari que atacava als pobres soldats, que naturalment sempre acabaven guanyant, però que mai ens contaven la veritat, mai ens deien que va ser un cap apatxe, l’últim i que va lluitar per la seva terra, per a que el seu poble poguera viure lliure en la seva terra i no desterrat a una reserva com si d’animals parlarem, hui per sort coneixem la vida real de Geronimo, prou diferent de la que ens contaven les sempre patriòtiques pel·lícules americanes.
No sé si al posar-li “Gerònimo” a Bin Laden el que volien els americans era que també este fora l’últim “Gran Jefe Taliban”, o es que hi ha altres ressemblances, jo no en conec, y no seré jo qui defense l’actuació i la manera de lluitar de Osama, però tampoc ho faré de la manera d’actuar dels americans.
Per a mi la vida d’una persona esta per sobra de tot, no m’agraden les guerres perquè es perden vides, i les revolucions moltes vegades necessàries acaben arrossegant la vida de molts innocents i d’altres que tampoc volien posar la seua vida en perill. Els actes terroristes dels talibans estan molt lluny de ser actes revolucionaris, son sols això actes terroristes com molts altres, i de vegades la venjança per més que la vulguem vestir de justícia nio és més que un altre acte terrorista.
Gerònimo, l’apatxe, va patir la mort de la dona i fills a mans del exèrcit americà, desprès va lluitar amb els seus i al final es vá entregar i va estar jutjat, i condemnat. Gerónimo Bin Laden, sols ha estat ajusticiat, perquè per molt que ens vulguen fer creure la ordre segur que era “ muerto, nunca vivo”, i un país, o uns països, que sempre estan parlant de justícia tenien que haver-lo fet presoner, jutjat, i condemnat o no. I això que en altres moments va ser un dels seus amics, un soci, un col·laborador.
Abans jo sempre em posava al costat dels “Indios”, hui no em puc posar al costat del Talibàn, però tampoc m’alegre de la forma en que ha mort.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)